Quan parlem d'aprendre tots sabem de què parlem i molts ho relacionem amb traumes o bloquejos i sobretot amb l'època d'estudi, escola, institut... Tot i que ja sabem que no només és en aquesta època que aprenem, ho fem al llarg de tota la nostra vida, a qualsevol edat, sobre qualsevol faceta (aprenem a conduir, a llegir, a expressar-nos, a dir que no...).
Tradicionalment el fet d'aprendre ho relacionem amb la ment, el cervell. Segons aquest punt de vista què passa quan hi ha estrès? Realitzar una tasca nova ens pot arribar a bloquejar de manera que no poguem arribar a realitzar-la pel fet de no tenir accés al què hem après. Una de les explicacions a això és que quan hi ha estrès el cervell es desconecta, què vull dir amb això, que la comunicació entre els dos hemisferis del cervell és minça.
L'hemisferi dret està relacionat amb les capacitats més abstractes, la imaginació, la creació, etc. i, l'hemisferi esquerre està relacionat amb capacitats més concretes, el control, comptar, ordenar, etc. Per tant, si tenim una desconexió entre hemisferis no podem accedir a totes les nostres capacitats.
Per una altra banda també cal dir que si això es dóna sovint pot ser que creem un patró pel qual serà el fet d'aprendre en sí (haver de complir una nova meta) que ens estressarà, i donat aquest punt, si no es desfà aquest patró estarem guiats a un sobreesforç molt fort i un repte personal pel fet d'haver d'emprendre una nova tasca.
Un exemple d'això pot ser el nen molt exigent amb ell mateix o que els pares n'esperen tant bons resultats que el mateix fet d'haver d'estudiar l'estressa.
Així doncs és important desfer-nos de l'estrès en el moment en què ens posem a aprendre ja que, a més, també tindrem un aprenentatge de molta més qualitat, més divertit, suau i sense bloquejos. I aquí és on la kinesiologia pot ajudar molt.
Anteriorment he dit que tradicionalment el coneixement es relaciona amb la ment però ja sabem que no només és aquest l'òrgan implicat en l'aprenentatge. Totes les cèl·lules hi estan relacionades ja que els nostres músculs són els primers en reaccionar a l'estrès.
Així doncs, si en el moment d'aprendre qualsevol nova tasca hi ha estrès, els nostres hemisferis estan incomunicats, i els nostres músculs, cèl·lules, es tensen estarem creant un patró: Aprendre és una situació desagradable, forçosa i dura. I això queda grabat a la memòria cel·lular.
Com he dit, amb kinesiologia podem aprendre amb armonia i suavitat i desfer aquests patrons, el qual canviarà la nostra vida en tots els aspectes, com? Sense por als nous reptes, enfrontant-nos a les noves tasques de forma divertida i natural. Sense estrès.
