Avui respirem...

Ara us vull parlar d'un tipus de respiració en concret que us revitalitzarà el cos. La vaig aprendre fa un temps i es tracta d'una respiració conscient, profunda i energetitzant per la que sentireu tot el vostre cos, el que us ajudarà a estar presents i deixar anar la ment.

És una respiració en la que jo disfruto molt.

Es tracta de sentir cada part del cos, jo prefereixo fer-la de peu però si algú ho prefereix la pot fer assegut o estirat. Cadascú que provi com més li agradi, això sí, no us oblideu de mantenir l'esquena recta!

Doncs bé, es tracta d'una respiració espiral i tal com el seu nom indica es tracta d'anar creant espirals al cos amb la respiració.

Això ho farem de la següent manera: ens relaxem i fem respiració profunda això vol dir omplint l'abdomen, el pit i finalment les clavícules; i per buidar a l'inversa, primer clavícules, després pit i finalment abdomen.

Un cop som conscients de la nostra respiració dirigim l'atenció a una de les cames, l'esquerra, i mentre inspirem imaginem que una espiral es crea al nostre peu esquerre i puja fins el genoll. Aquesta espiral sentirem que s'estreny des del peu fins el genoll quan expirem, fent-nos sentir tota aquesta zona des de la pell i fins a l'ós.

Seguidament l'espiral s'afluixa en la inspiració i es perllonga fins a la ingle i tornarem a sentir que s'estreny mentre expirem per afluixar-se amb la inspiració. Amb cada respiració l'espiral ens fa sentir totes les terminacions nervioses de la cama esquerra.

Llavors fem el mateix amb la cama dreta: primer una espiral des del peu fins al genoll que s'estreny amb l'exhalació, fent-nos sentir tota la zona i, que s'afluixa amb la inspiració per a créixer fins a la ingle; continuem respirant sentint aquesta espiral s'estreny i s'afluixa a tota la cama amb diverses inspiracions i expiracions. Un cop fet això sentirem l'espiral a totes dues cames extrenyent-se i afluixant-se en diverses respiracions.

Quan som conscients de les espirals a les dues cames pugem fins a la cintura; les dues espirals conflueixen a la cadera estrenyent-se amb l'expiració i afluixant-se i creixent fins la cintura amb la inspiració. Llavors sentim l'espiral en tota la zona (cintura, caderes, cuixes, genolls, cames i peus) i hi respirem.

Seguidament continuem pujant l'espiral de la mateixa manera cap al tronc, braç esquerre, mà esquerra, braç dret, mà dreta, llavors el coll i finalment el cap. I aquí respirem gaudint de les sensacions que ens proporciona l'espiral a tot el llarg del nostre cos en afluixar i estrényer.

Juntament amb la respiració visualitzem com l'energia que ens dóna la Terra entra dins el nostre cos, energetitzant i nudrint tots els nostres teixits. Sentim la pau, la tranquilitat i la nostra pròpia presència.

Si apareix algun dolor dirigeix la respiració i l'energia cap allà i no intentis aturar-lo, simplement observa com et fa sentir, quines emocions o sensacions et venen a la ment, i així també hi podràs fer circular l'energia.

Com millora la visualització el nostre estat d'ànim?

Doncs bé, ara ja sabem que som vibració i que aquesta vibració afecta totes les nostres cèl·lules del cos; així doncs, quan estem estressats totes les nostres cèl·lules es senten així.

Quan ens trobem en un moment d'aquells que realment sentim el nostre cap embotat, que voldríem marxar per un instant però no podem, el que és molt efectiu és una visualització; una simple i senzilla visualització de nosaltres mateixos en un ambient relaxat i agradable.

Com dic sempre, la ment és molt intel·ligent però molt simple alhora. Així que, en un moment en què tens ganes d'esbargir-te seu còmodament respira profundament i imagina't allà on t'agradaria ser, fent allò que voldries fer; ja sigui a la platja, a la muntanya, sentint una suau brisa a la pell o agafant la mà d'algú a qui estimes, de dia o de nit... és indiferent, però imagina't l'escenari i entra-hi.

Aquest moment per a la nostra ment és real, ella no és capaç de distingir què és real i què no així que la relaxació serà real i per tant, serà real per a totes les nostres cèl·lules. Increible veritat?

Us convido a provar-ho, en qualsevol moment, en una pausa, a la feina, abans de dormir, quan volgueu!

Gaudiu d'aquest tresor.

Us he afegit més a baix un petit exercici de visualització molt senzill i bàsic per a què aneu fent boca. Sigueu creatius i modifiqueu-lo fins que sigui a la vostra mida!

Reduint l'estrès

Per començar, exposaré una tècnica senzilla per a reduir l’estrès. Quan parlo d’estrès no em refereixo únicament a l’estrès com s’entén en la nostra societat: “estat o acumulació de nervis”, sinó com a un estrès que implica tot un seguit d’emocions que ens impedeixen respondre a una situació de forma efectiva i natural. L’estrès ens porta a veure la nostra situació com si miréssim dins d’un túnel, sense veure’n la sortida. Quantes vegades dins d’una situació d’estrès no som capaços de veure la solució mentre que quan som uns mers observadors aquella mateixa situació ens sembla fàcil de resoldre? El primer a fer quan ens trobem en un moment d’estrès és ser-ne conscient, mirar quins factors ens estressen i quines emocions desperten en nosaltres. Dolor, ràbia, còlera, por, odi... i ubicar-ho dins el cos, quina part de nosaltres n’és més vulnerable. I mentre es fa aquest procés és important tocar-se el front.

La manera de fer-ho és, si partim el front en dos posar al centre d'una de les meitats el dit polze i al centre de l'altra meitat els dits índex i cor, a mitja alçada entre les celles i l’arrel del cabell, el que anomenem les prominències frontals.

Qui no s’ha posat mai la mà al front quan li han comunicat alguna notícia sorprenent? Si fins i tot és una posició natural per alliberar tensió. I afegiria més, no oblideu la hidratació, beveu aigua. Així doncs, quan us trobeu en un moment de ràbia, impotència, manca d’expressió, etc. és important parar, respirar, mantenir el contacte amb el front tal com ho explico i repassar la situació almenys unes tres vegades, incloent-hi tot allò que volem que passi, per a decidir què volem i com ho volem portar a terme.