Posem-nos en marxa!

Un dels exercicis més "simples" (i que a més podem realitzar en qualsevol ocasió) que s'usa en kinensiologia és la marxa creuada, tal com el seu nom indica es tracta d'un moviment en què movem el braç i la cama contraris. Qui no ha sentit mai que caminant se li aclaria la ment? Doncs aquesta és una de les funcions de la marxa creuada. Per què? Doncs perquè amb aquest moviment activem ambdós hemisferis cerebrals. Tots ja sabem que l'hemisferi esquerre es conecta amb el nostre costat dret i l'hemisferi dret amb el costat esquerre. Així doncs, amb aquest moviment aconseguim un aprenentatge integrat i estem més receptius a qualsevol activitat, obtindrem una millor resposta i coordinació a nivell corporal i cerebral, així com també augmentarem la nostra expressivitat. Hi ha moltes maneres de fer la marxa creuada, sobretot us recomano que per començar, quan la practiqueu ho feu de manera que sobrepasseu la línia mitja, això ho aconseguiu tan sols si amb el braç que s'avança (amb la mà o el colze), proveu de tocar el genoll contrari, el de la cama que movem. Així mateix, si mentre practiqueu la marxa creuada estireu la musculatura millorareu l'enfoc. També podeu moure els ulls en totes les posicions oculars, o fer-la amb els ulls clucs.

Un dels beneficis de la marxa creuada és que, juntament amb la ingesta d'aigua, ajuda a consolidar allò que acabem de treballar, aprendre, estudiar... i per a propiciar-ho, com més musculatura impliquem en els moviments més conexions neuronals aconseguim i, per tant, més benefici. Així podem anar modificant la marxa creuada movent les extremitats cap als costats, cap enrere, fent-les voltar... Si la marxa creuada la fem saltant, a més a més millorem la nostra capacitat de concentració i alleugerim el nostre estrès visual; ja que un dels beneficis en sí d'aquest exercici és la millora de la visió binocular. Si a algú, en el moment de realitzar la marxa creuada, en primer moment té dificultat, per estar massa estressat, desconectat o inexperiència, us podeu posar una cinta d'un color en una diagonal (braç i cama contraris) i una cinta d'un altre color en l'altra diagonal, així podem transformar l'exercici en un joc d'aproximar i bellugar les cintes del mateix color. Per a mainada, gent gran o algú molt estressat és una manera de restar estrès a l'exercici i convertir-lo en un joc, en moviments divertits. Què me'n dieu de fer la marxa creuada al terra? Doncs sí, si ens estirem al terra podem aixecar alternativament les cames flexionar-les i aproximar-les al colze contrari mentre l'alcem. Aquest tipus de marxa creuada reforça els músculs abdominals i tota aquella musculatura implicada en la respiració abdominal; a més, relaxa la part final de l'esquena. La marxa creuada al terra ens prepara per a les matemàtiques!

En general aquest exercici ens pot ajudar a millorar l'ortografia, l'escriptura, la lectura i comprensió, així com la coordinació dreta-esquerra, la respiració i estat físic, percepció espaial, oïda, visió, etc. és tan beneficiosa i senzilla...

Us recomano que quan la poseu en pràctica ho feu entre un i tres minuts, tot i que el més beneficiós és practicar-la prenent plena consciència dels moviments.

Per tant, ara ja sabem que podem practicar la marxa creuada com a preparació per a qualsevol activitat, esport, estudi... ja que arribem a la predisposició més òptima i estarem més receptius; a més, com activitat final ens propiciarà la consolidació d'aquests nous coneixements, no només a nivell cerebral sinó també a nivell corporal (cel·lular).

Practicar-la de diferents maneres i anar-les combinant us farà millorar l'habilitat de coordinació i us trobareu millor amb vosaltres mateixos. Així us convido a ser originals, feu-la de peu, asseguts, tombats... però feu-la!

Som un 80% d'aigua

Si parlo d'aprendre no ens podem oblidar de l'aigua. Qui és el gran conductor d'electricitat? l'aigua.

La informació que passen les neurones per mitjà de les sinapsis és electricitat, així si ens hidratem també propiciem les sinapsis i per tant que la informació flueixi més efectivament i quedi emmagatzemada amb més qualitat.

L'aigua no només afavoreix les neurones sinó també totes les cèl·lules corporals que com ja he explicat també estan implicades a l'hora d'aprendre, de desenvolupar qualsevol tasca, i que estan tan implicades en crear patrons de comportament.

Quan parlem d'aprendre tots sabem de què parlem i molts ho relacionem amb traumes o bloquejos i sobretot amb l'època d'estudi, escola, institut... Tot i que ja sabem que no només és en aquesta època que aprenem, ho fem al llarg de tota la nostra vida, a qualsevol edat, sobre qualsevol faceta (aprenem a conduir, a llegir, a expressar-nos, a dir que no...).

Tradicionalment el fet d'aprendre ho relacionem amb la ment, el cervell. Segons aquest punt de vista què passa quan hi ha estrès? Realitzar una tasca nova ens pot arribar a bloquejar de manera que no poguem arribar a realitzar-la pel fet de no tenir accés al què hem après. Una de les explicacions a això és que quan hi ha estrès el cervell es desconecta, què vull dir amb això, que la comunicació entre els dos hemisferis del cervell és minça.

L'hemisferi dret està relacionat amb les capacitats més abstractes, la imaginació, la creació, etc. i, l'hemisferi esquerre està relacionat amb capacitats més concretes, el control, comptar, ordenar, etc. Per tant, si tenim una desconexió entre hemisferis no podem accedir a totes les nostres capacitats.

Per una altra banda també cal dir que si això es dóna sovint pot ser que creem un patró pel qual serà el fet d'aprendre en sí (haver de complir una nova meta) que ens estressarà, i donat aquest punt, si no es desfà aquest patró estarem guiats a un sobreesforç molt fort i un repte personal pel fet d'haver d'emprendre una nova tasca.

Un exemple d'això pot ser el nen molt exigent amb ell mateix o que els pares n'esperen tant bons resultats que el mateix fet d'haver d'estudiar l'estressa.

Així doncs és important desfer-nos de l'estrès en el moment en què ens posem a aprendre ja que, a més, també tindrem un aprenentatge de molta més qualitat, més divertit, suau i sense bloquejos. I aquí és on la kinesiologia pot ajudar molt.

Anteriorment he dit que tradicionalment el coneixement es relaciona amb la ment però ja sabem que no només és aquest l'òrgan implicat en l'aprenentatge. Totes les cèl·lules hi estan relacionades ja que els nostres músculs són els primers en reaccionar a l'estrès.

Així doncs, si en el moment d'aprendre qualsevol nova tasca hi ha estrès, els nostres hemisferis estan incomunicats, i els nostres músculs, cèl·lules, es tensen estarem creant un patró: Aprendre és una situació desagradable, forçosa i dura. I això queda grabat a la memòria cel·lular.

Com he dit, amb kinesiologia podem aprendre amb armonia i suavitat i desfer aquests patrons, el qual canviarà la nostra vida en tots els aspectes, com? Sense por als nous reptes, enfrontant-nos a les noves tasques de forma divertida i natural. Sense estrès.