Per començar, exposaré una tècnica senzilla per a reduir l’estrès. Quan parlo d’estrès no em refereixo únicament a l’estrès com s’entén en la nostra societat: “estat o acumulació de nervis”, sinó com a un estrès que implica tot un seguit d’emocions que ens impedeixen respondre a una situació de forma efectiva i natural. L’estrès ens porta a veure la nostra situació com si miréssim dins d’un túnel, sense veure’n la sortida. Quantes vegades dins d’una situació d’estrès no som capaços de veure la solució mentre que quan som uns mers observadors aquella mateixa situació ens sembla fàcil de resoldre? El primer a fer quan ens trobem en un moment d’estrès és ser-ne conscient, mirar quins factors ens estressen i quines emocions desperten en nosaltres. Dolor, ràbia, còlera, por, odi... i ubicar-ho dins el cos, quina part de nosaltres n’és més vulnerable. I mentre es fa aquest procés és important tocar-se el front.
La manera de fer-ho és, si partim el front en dos posar al centre d'una de les meitats el dit polze i al centre de l'altra meitat els dits índex i cor, a mitja alçada entre les celles i l’arrel del cabell, el que anomenem les prominències frontals.
Qui no s’ha posat mai la mà al front quan li han comunicat alguna notícia sorprenent? Si fins i tot és una posició natural per alliberar tensió. I afegiria més, no oblideu la hidratació, beveu aigua. Així doncs, quan us trobeu en un moment de ràbia, impotència, manca d’expressió, etc. és important parar, respirar, mantenir el contacte amb el front tal com ho explico i repassar la situació almenys unes tres vegades, incloent-hi tot allò que volem que passi, per a decidir què volem i com ho volem portar a terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada