Avui respirem...

Ara us vull parlar d'un tipus de respiració en concret que us revitalitzarà el cos. La vaig aprendre fa un temps i es tracta d'una respiració conscient, profunda i energetitzant per la que sentireu tot el vostre cos, el que us ajudarà a estar presents i deixar anar la ment.

És una respiració en la que jo disfruto molt.

Es tracta de sentir cada part del cos, jo prefereixo fer-la de peu però si algú ho prefereix la pot fer assegut o estirat. Cadascú que provi com més li agradi, això sí, no us oblideu de mantenir l'esquena recta!

Doncs bé, es tracta d'una respiració espiral i tal com el seu nom indica es tracta d'anar creant espirals al cos amb la respiració.

Això ho farem de la següent manera: ens relaxem i fem respiració profunda això vol dir omplint l'abdomen, el pit i finalment les clavícules; i per buidar a l'inversa, primer clavícules, després pit i finalment abdomen.

Un cop som conscients de la nostra respiració dirigim l'atenció a una de les cames, l'esquerra, i mentre inspirem imaginem que una espiral es crea al nostre peu esquerre i puja fins el genoll. Aquesta espiral sentirem que s'estreny des del peu fins el genoll quan expirem, fent-nos sentir tota aquesta zona des de la pell i fins a l'ós.

Seguidament l'espiral s'afluixa en la inspiració i es perllonga fins a la ingle i tornarem a sentir que s'estreny mentre expirem per afluixar-se amb la inspiració. Amb cada respiració l'espiral ens fa sentir totes les terminacions nervioses de la cama esquerra.

Llavors fem el mateix amb la cama dreta: primer una espiral des del peu fins al genoll que s'estreny amb l'exhalació, fent-nos sentir tota la zona i, que s'afluixa amb la inspiració per a créixer fins a la ingle; continuem respirant sentint aquesta espiral s'estreny i s'afluixa a tota la cama amb diverses inspiracions i expiracions. Un cop fet això sentirem l'espiral a totes dues cames extrenyent-se i afluixant-se en diverses respiracions.

Quan som conscients de les espirals a les dues cames pugem fins a la cintura; les dues espirals conflueixen a la cadera estrenyent-se amb l'expiració i afluixant-se i creixent fins la cintura amb la inspiració. Llavors sentim l'espiral en tota la zona (cintura, caderes, cuixes, genolls, cames i peus) i hi respirem.

Seguidament continuem pujant l'espiral de la mateixa manera cap al tronc, braç esquerre, mà esquerra, braç dret, mà dreta, llavors el coll i finalment el cap. I aquí respirem gaudint de les sensacions que ens proporciona l'espiral a tot el llarg del nostre cos en afluixar i estrényer.

Juntament amb la respiració visualitzem com l'energia que ens dóna la Terra entra dins el nostre cos, energetitzant i nudrint tots els nostres teixits. Sentim la pau, la tranquilitat i la nostra pròpia presència.

Si apareix algun dolor dirigeix la respiració i l'energia cap allà i no intentis aturar-lo, simplement observa com et fa sentir, quines emocions o sensacions et venen a la ment, i així també hi podràs fer circular l'energia.

La tècnica metamòrfica

La tècnica metamòrfica és un tipus de massatge energètic que treballa amb la nostra energia i les cristalitzacions, és a dir els estancaments d'energia, a la nostra columna vertebral. Aquesta tècnica treballa amb la nostra força vital des del moment de la nostra concepció fins al nostre naixement i ho fa seguint el recorregut de la columna vertebral i de les caderes reflexament als peus, les mans i el cap. Normalment es treballa primerament als peus, seguidament peus i mans, fins que finalment es treballa peus mans i cap; tot i que amb el test kinesiològic puc testar si la persona està preparada i el seu cos prefereix seguir un altre ordre.

Aquesta tècnica parteix de què tot allò que ens succeeix durant la nostra gestació queda reflexat a la columna com a cristalització i això pot repercutir en traumes, fòbies, falta d'autoestima, malalties, tendències, vicis, etc. i per tant que cal treballar.

És una tècnica no invasiva en la què es dóna el poder a qui el rep, deixant que la seva força vital decideixi què vol sanar, així el client només ha d'esperar que la sanació es produeixi sense saber en quin punt es donarà ni en quin grau ja que la tècnica metamòrfica treballa amb la totalitat de la persona.

Tota sanació comporta canvi, i amb el metamòrfic habitualment és molt subtil, i de caire físic, emocional i comportamental, ja que treballa, com he dit, amb tot l'ésser i el canvi es produeix des de l'inconscient. És justament per aquest motiu que s'anomena metamòrfica, ja que la força vital de la persona provoca aquests canvis. Per tant, és imprescindible que quan es treballa amb el metamòrfic no hi hagi implicació ni manipulació de l'energia, per part de cap de les persones i així deixar la força vital dirigir-se allà on la seva sabiduria li indiqui que ho ha de fer.

Les reaccions que podeu tenir en rebre un massatge metamòrfic poden ser de tot tipus, des de plors, riures, necessitat d'endreçar l'armari, de deixar anar alguna relació, feina, etc. que fa temps que havíeu d'haver deixat, una fòbia... ja que cadascú sanarà allò que necessiti sanar i per tant, és possible que temes antics o no tan antics sortin a la superfície per ser sanats, tot i que normalment a la persona li semblarà una cosa natural realitzar el canvi, sense estrès ja que el canvi prové de l'interior. Així doncs, veiem que el benefici de rebre aquest massatge és màxim.

Treballar amb dones embarassades té un doble benefici pel fet que el fetus encara s'està gestant i tot el benefici que rep la mare també el rep el fill. És una molt bona tècnica per a perdre la por al part, facilita a l'hora de donar a llum ja que emocionalment tant el nen com la mare estaran més relaxats i per tant serà un part més natural.

És molt eficaç a l'hora de fer que el nen es col·loqui correctament per a néixer ja que en treure-li la por de néixer al nen, aquells que venen de natges s'acabaran girant per a estar correctament preparats a l'hora del part.

En els nens és molt eficaç a l'hora de relaxar-los i treballant les cristalitzacions és molt més ràpid que amb els adults, així que necessitaran menys temps per a obtenir els mateixaos beneficis. I no oblidem que com més aviat treballem amb algú molt millor en tot el seu desenvolupament posterior com a persona adulta.

Així doncs, us animo a què vingueu i us tracteu amb el metamòrfic que a més és un massatge d'allò més agradable i relaxant de rebre.

Com millora la visualització el nostre estat d'ànim?

Doncs bé, ara ja sabem que som vibració i que aquesta vibració afecta totes les nostres cèl·lules del cos; així doncs, quan estem estressats totes les nostres cèl·lules es senten així.

Quan ens trobem en un moment d'aquells que realment sentim el nostre cap embotat, que voldríem marxar per un instant però no podem, el que és molt efectiu és una visualització; una simple i senzilla visualització de nosaltres mateixos en un ambient relaxat i agradable.

Com dic sempre, la ment és molt intel·ligent però molt simple alhora. Així que, en un moment en què tens ganes d'esbargir-te seu còmodament respira profundament i imagina't allà on t'agradaria ser, fent allò que voldries fer; ja sigui a la platja, a la muntanya, sentint una suau brisa a la pell o agafant la mà d'algú a qui estimes, de dia o de nit... és indiferent, però imagina't l'escenari i entra-hi.

Aquest moment per a la nostra ment és real, ella no és capaç de distingir què és real i què no així que la relaxació serà real i per tant, serà real per a totes les nostres cèl·lules. Increible veritat?

Us convido a provar-ho, en qualsevol moment, en una pausa, a la feina, abans de dormir, quan volgueu!

Gaudiu d'aquest tresor.

Us he afegit més a baix un petit exercici de visualització molt senzill i bàsic per a què aneu fent boca. Sigueu creatius i modifiqueu-lo fins que sigui a la vostra mida!

Els meridians i els cinc elements: el Yin i el Yang

Qui no ha sentit mai parlar del Yin i el Yang? Aquest concepte prové de l'antiga filosofia xinesa. El yin i el yang es relacionen entre sí i són, a la vegada, oposats. El yang representa el que és masculí, càlid i exterior, mentre que el yin repersenta el que és femení, fred i interior.

Segons la filisofia xinesa és a través de la dualitat entre el yin i el yang que es genera el moviment, i és a partir d'aquesta energia en moviment que surgeix la teoria dels cinc elements, que són foc, terra, metall, aigua i fusta.

A cada element li correspon un òrgan (yin) i una víscera (yang), els quals, a la vegada donen nom als meridians relacionats. Tot i així hi ha dos meridians de l'element foc que corresponen amb dues funcions. Així doncs, 12 dels meridians, en relació amb el seu element, són els següents: Foc (cor i mestre cor -yin; intestí prim i triple calentador-yang), Terra (melsa-pàncrees yin i estómac yang), Metall (Pulmó yin i intestí gruixut yang), Aigua (runyó yin i bufeta yang) i Fusta (fetge yin i bufeta de la fel yang).

Els meridians es poden definir com canals d'energia amb recorregut i sentit, ja sigui ascendent o descendent, amb un punt d'origen i un punt final al cos; els quals estan relacionats entre sí.

Els meridians yin tenen recorregut ascendent per la cara interna de cames o braços i per la part anterior del cos. Per contra, els meridians yang tenen recorregut és descendent per la part exterioor dels braços o cames i part posterior del cos.

Fins ara us he parlat de 12 meridians que són bilateral i corresponen a una funció, òrgan o víscera, tot i així hi ha dos meridians més que són centrals, Ren mai que és el davanter s'inicia al periné i arriba sota el llavi inferior. Du mai, que tot i tenir el recorregut posterior és ascendent, s'inicia prop del còccix i arriba fins sobre del llavi superior. Ren mai és el meridià que armonitza els meridians Yin i Du mai és el meridià que armonitza els meridians Yang.

Explico tot això perquè a través de la kinesiologia equilibrem els meridians, els quals prenen un rol molt important en les nostres vides. Cada meridià, a més de relaiconar-se amb un element també es relaciona amb un clima, una estació, una olor, un so, un gust, un poder i diverses emocions.

Així doncs, si treballem amb les emocions treballarem amb el meridians i a la vegada amb la part energètica del nostre cos i a la inversa. Si treballem la part física a la vegada hi hem d'incloure tota la part energètica i emocional. I així fer un treball holístic.

ai! la càndida

Molts de nosaltres hem patit en alguna ocasió, o patim, de càndides. Per tant, crec interessant parlar-ne ja que amb kinesiologia hi ha diverses maneres de tractar-la. Tot i així, el millor és prevenir-la i mantenir-la a ratlla amb una bona dieta pobra en sucres i carbohidrats refinats.

La càndida és un organisme de la llevadura que normalment viu als intestins en petites quantitats. Es manifesta en forma de brot no invasiu fins que hi ha un sobrecreixement i forma branques invasores, penetrant així a les parets dels intestins, els sens paranasals o la vagina; allà on hi hagi mucoses.

Quan els intestins són envaïts per la càndida s'inflamen, deixant així que partícules més grans entrin al corrent sanguini. El fetge haurà de purificar més quantitat de partícules i la desinfecció del cos no serà tan efectiva.

En aquest moment, el sistema immunològic respon a aquestes partícules de menjar, no només actuant contra la càndida sinó també contra d'altres fongs i llevadures, el que pot arribar a desenvocar en una reacció al·lèrgica a determinats aliments.

El sobrecreixement de la càndida és un problema molt comú que sovint no és diagnosticat. Normalment el sistema immunològic controla les llevadures però la falta de son, una dieta pobra, un exercici insuficient, la polució, l'estrès, les al·lèrgies i molts altres factors poden fer que el sistema immunològic tingui dificultats per a controlar-la.

Alguns dels símptomes de sobrecreixement de la càndida poden ser la diarrea i/o l'estrenyiment; picors al recte, a la vagina o cremors; mals de cap i migranyes; canvis d'humor, depressió o hiperactivitat; ànsia pel sucre, pans o begudes alcohòliques; psoriasis, peu d'atleta o fongs a la pell, ungles; extrema sensibilitat al fum del tabac, als perfums, productes químics; entre d'altres.

L'estrès, els antibiòtics, les infeccions múltiples, l'eliminació insuficient de toxines del cos, una dieta elevada en sucres, carbohidrats refinats i aliments pocessats són algunes de les causes del sobrecreixement de la càndida.

Els aliments associats al sobrecreixement són, sobretot, el gluten, el te, la llet de vaca, el cafè, el formatge, l'alcohol, la llevadura, la xocolata i el sucre. Com ja he dit, també els antibiòtics provoquen el sobrecreixement de la càndida, no hem d'oblidar que en la nostra societat tendim a prendre medicaments quan estem malament, el qual ens fa tendir a l'acidesa, i això desequilibra els nostres teixits.

Jo us recomano, que a més del tractament que escolliu, és molt important que seguiu una dieta específica contra la càndida, com a mínim durant quatre setmanes, bebent un mínim de dos litres d'aigua diaris i eliminant per complet principalment els sucres i tot tipus d'edulcorants, els carbohidrats refinats i les llevadures.

Segons Stephen Byrnes la clau per a vèncer la càndida consisteix en netejar a fons el sistema digestiu, el qual és l'arrel del problema.

I seguint el procediment de Cala H. Cervera per eliminar la càndida ho haurem de fer seguint 4 passos, dels quals el primer n'és la dieta.

És possible que primerament patiu un empitjorament dels símptomes, això és causat, justament, perquè el cos està eliminant la càndida i alliberant acetaldehida i d'altres toxines.

La kinesiologia us pot ajudar motíssim reduint l'estrès i l'ansietat, i ajudant-vos a restablir l'equilibri del PH, és a dir, reduint l'acidesa. D'aquesta manera propiciem que el cos es curi ell mateix.

Parlem de kinesiologia

Molts ja sabeu com funciona la kinesiologia però per acabar de matisar-ne el funcionament us n'explicaré quatre pinzellades.

I és que explicar-ho tot seria impossible!

Bàsicament la kinesiologia es basa en el test muscular qualitatiu, eina amb la qual obtenim la informació que necessitem per a treballar. I què és el test muscular? Doncs es tracta de posar un múscul, el o els que triem per a treballar, a mitja contracció; és a dir, de tot el recorregut que pot fer a més o menys la meitat. Llavors hi farem una petita pressió que haurà de ser d'uns dos quilos (aproximadament) durant aproximadament uns dos segons.

Amb aquest test el múscul es pot mantenir en la posició o no.

No es tracta de fer una competició de força sinó de veure com respon el múscul a l'estímul. Si el múscul respon adequadament podrem continuar treballant-hi.

I direu, quina és la resposta que hem d'obtenir? Doncs haurem de fer primer unes proves, com són la d'hidratació, de connexió dels hemisferis cerebrals, la dels dos meridians centrals i d'altres. Si veiem que els músculs estan realment connectats amb el cos i el cos en condicions de respondre, llavors podrem obtenir qualsevol tipus d'informació.

Però no us espanteu, no es tracta d'indagar a veure quins secrets en puc treure. El cos es negarà a donar cap tipus d'informació que no estigui preparat per a donar; els músculs deixen de respondre quan no volen treballar algun tema en concret. És per això pel què per a treballar amb kinesiologia sempre demanem permís (per mitjà del test) per si podem treballar l'objectiu.

De vegades nosaltres conscientement volem treballar "allò" però per qualsevol motiu el cos no ho vol encara, possiblement s'hagi d'aclarir algun altre aspecte primer...

L'avantatge de treballar amb kinesiologia és que treballem amb el cos-ment (podem variar la memòria cel·lular!).

La kinesiologia va més enllà dels símptomes de l'enfermetat i ens retorna l'equilibri energètic. Això ens permetrà usar tots els recursos propis, així com crear-ne fàcilment de nous, pel què assolirem els nostres objectius amb més naturalitat i suavitat.

La kinesiologia atén a cada individu com a únic i en la situació particular en la què es troba, pel què cada tractament és una sessió única i exclusiva per a cadascú, personalitzada.

Ens permet identificar si el que volem tractar és a causa d'un excés o un defecte, si està relacionat amb algun fet del passat, amb alguna persona, quina emoció hi està involucrada, si la nostra alimentació és la més adequada o si necessitem prendre o deixar algun suplement, etc. La kinesiologia sempre ens cuida de manera holística, és a dir, tenint en compte tot el que ens afecta en aquest precís moment (mental, emocional, físic, nutricional...).

És molt sutil però efectiva, us convido a provar-la!

Exercici per a calmar la ment

Hi ha vegades en què ens volem concentrar o tranquilitzar i per qualsevol motiu, ja sigui estrès o nervis o que hi ha algun tema del què no som capaços de desconectar del tot, no ho podem fer.

Així doncs, us explico un exercici que us donarà pau mental i tranquilitat. Es tracta d'un exercici en què haurem d'adoptar dues posicions i respirar amb els ulls clucs i mantenint la llengua al paladar.

La primera part la farem creuant els peus i a la vegada creuant els braços de la següent manera, estirem els braços endavant i els creuem, girem les mans de manera que els dos palmells es mirin per tal de, seguidament, entrellaçar els dits. Llavors obrim els colzes i passem les mans, entrellaçades, (com si seguissim l'esternon) cap amunt fins a una alçada que us sigui còmode (una mica més avall de les clavícules).

En aquesta posició farem unes quantes respiracions fins que sentim alleujament, tranquilitat, pau, benestar... el que sigui que desitgem.

La següent posició és més senzilla, descreuarem peus i els posarem en paral·lel i si pot ser amb les plantes dels peus tocant el terra. Seguidament descreuarem també els braços i cada dit tocarà el seu homòleg (índex amb índex, polze amb polze...), juntant únicament les puntes.

En aquesta darrera posició també farem unes quantes respiracions.

Aquest exercici és molt beneficiós.

En podem treure molt de profit si es practica abans de dormir tot i que us recomano que si el feu just al llit abans de dormir-vos a la primera posició, enlloc d'encreuar braços i mans, simplement poseu les mans sota les aixelles amb els braços encreuats. D'aquesta manera si us quedeu adormits els braços s'alliberaran sols.

Posem-nos en marxa!

Un dels exercicis més "simples" (i que a més podem realitzar en qualsevol ocasió) que s'usa en kinensiologia és la marxa creuada, tal com el seu nom indica es tracta d'un moviment en què movem el braç i la cama contraris. Qui no ha sentit mai que caminant se li aclaria la ment? Doncs aquesta és una de les funcions de la marxa creuada. Per què? Doncs perquè amb aquest moviment activem ambdós hemisferis cerebrals. Tots ja sabem que l'hemisferi esquerre es conecta amb el nostre costat dret i l'hemisferi dret amb el costat esquerre. Així doncs, amb aquest moviment aconseguim un aprenentatge integrat i estem més receptius a qualsevol activitat, obtindrem una millor resposta i coordinació a nivell corporal i cerebral, així com també augmentarem la nostra expressivitat. Hi ha moltes maneres de fer la marxa creuada, sobretot us recomano que per començar, quan la practiqueu ho feu de manera que sobrepasseu la línia mitja, això ho aconseguiu tan sols si amb el braç que s'avança (amb la mà o el colze), proveu de tocar el genoll contrari, el de la cama que movem. Així mateix, si mentre practiqueu la marxa creuada estireu la musculatura millorareu l'enfoc. També podeu moure els ulls en totes les posicions oculars, o fer-la amb els ulls clucs.

Un dels beneficis de la marxa creuada és que, juntament amb la ingesta d'aigua, ajuda a consolidar allò que acabem de treballar, aprendre, estudiar... i per a propiciar-ho, com més musculatura impliquem en els moviments més conexions neuronals aconseguim i, per tant, més benefici. Així podem anar modificant la marxa creuada movent les extremitats cap als costats, cap enrere, fent-les voltar... Si la marxa creuada la fem saltant, a més a més millorem la nostra capacitat de concentració i alleugerim el nostre estrès visual; ja que un dels beneficis en sí d'aquest exercici és la millora de la visió binocular. Si a algú, en el moment de realitzar la marxa creuada, en primer moment té dificultat, per estar massa estressat, desconectat o inexperiència, us podeu posar una cinta d'un color en una diagonal (braç i cama contraris) i una cinta d'un altre color en l'altra diagonal, així podem transformar l'exercici en un joc d'aproximar i bellugar les cintes del mateix color. Per a mainada, gent gran o algú molt estressat és una manera de restar estrès a l'exercici i convertir-lo en un joc, en moviments divertits. Què me'n dieu de fer la marxa creuada al terra? Doncs sí, si ens estirem al terra podem aixecar alternativament les cames flexionar-les i aproximar-les al colze contrari mentre l'alcem. Aquest tipus de marxa creuada reforça els músculs abdominals i tota aquella musculatura implicada en la respiració abdominal; a més, relaxa la part final de l'esquena. La marxa creuada al terra ens prepara per a les matemàtiques!

En general aquest exercici ens pot ajudar a millorar l'ortografia, l'escriptura, la lectura i comprensió, així com la coordinació dreta-esquerra, la respiració i estat físic, percepció espaial, oïda, visió, etc. és tan beneficiosa i senzilla...

Us recomano que quan la poseu en pràctica ho feu entre un i tres minuts, tot i que el més beneficiós és practicar-la prenent plena consciència dels moviments.

Per tant, ara ja sabem que podem practicar la marxa creuada com a preparació per a qualsevol activitat, esport, estudi... ja que arribem a la predisposició més òptima i estarem més receptius; a més, com activitat final ens propiciarà la consolidació d'aquests nous coneixements, no només a nivell cerebral sinó també a nivell corporal (cel·lular).

Practicar-la de diferents maneres i anar-les combinant us farà millorar l'habilitat de coordinació i us trobareu millor amb vosaltres mateixos. Així us convido a ser originals, feu-la de peu, asseguts, tombats... però feu-la!

Som un 80% d'aigua

Si parlo d'aprendre no ens podem oblidar de l'aigua. Qui és el gran conductor d'electricitat? l'aigua.

La informació que passen les neurones per mitjà de les sinapsis és electricitat, així si ens hidratem també propiciem les sinapsis i per tant que la informació flueixi més efectivament i quedi emmagatzemada amb més qualitat.

L'aigua no només afavoreix les neurones sinó també totes les cèl·lules corporals que com ja he explicat també estan implicades a l'hora d'aprendre, de desenvolupar qualsevol tasca, i que estan tan implicades en crear patrons de comportament.

Quan parlem d'aprendre tots sabem de què parlem i molts ho relacionem amb traumes o bloquejos i sobretot amb l'època d'estudi, escola, institut... Tot i que ja sabem que no només és en aquesta època que aprenem, ho fem al llarg de tota la nostra vida, a qualsevol edat, sobre qualsevol faceta (aprenem a conduir, a llegir, a expressar-nos, a dir que no...).

Tradicionalment el fet d'aprendre ho relacionem amb la ment, el cervell. Segons aquest punt de vista què passa quan hi ha estrès? Realitzar una tasca nova ens pot arribar a bloquejar de manera que no poguem arribar a realitzar-la pel fet de no tenir accés al què hem après. Una de les explicacions a això és que quan hi ha estrès el cervell es desconecta, què vull dir amb això, que la comunicació entre els dos hemisferis del cervell és minça.

L'hemisferi dret està relacionat amb les capacitats més abstractes, la imaginació, la creació, etc. i, l'hemisferi esquerre està relacionat amb capacitats més concretes, el control, comptar, ordenar, etc. Per tant, si tenim una desconexió entre hemisferis no podem accedir a totes les nostres capacitats.

Per una altra banda també cal dir que si això es dóna sovint pot ser que creem un patró pel qual serà el fet d'aprendre en sí (haver de complir una nova meta) que ens estressarà, i donat aquest punt, si no es desfà aquest patró estarem guiats a un sobreesforç molt fort i un repte personal pel fet d'haver d'emprendre una nova tasca.

Un exemple d'això pot ser el nen molt exigent amb ell mateix o que els pares n'esperen tant bons resultats que el mateix fet d'haver d'estudiar l'estressa.

Així doncs és important desfer-nos de l'estrès en el moment en què ens posem a aprendre ja que, a més, també tindrem un aprenentatge de molta més qualitat, més divertit, suau i sense bloquejos. I aquí és on la kinesiologia pot ajudar molt.

Anteriorment he dit que tradicionalment el coneixement es relaciona amb la ment però ja sabem que no només és aquest l'òrgan implicat en l'aprenentatge. Totes les cèl·lules hi estan relacionades ja que els nostres músculs són els primers en reaccionar a l'estrès.

Així doncs, si en el moment d'aprendre qualsevol nova tasca hi ha estrès, els nostres hemisferis estan incomunicats, i els nostres músculs, cèl·lules, es tensen estarem creant un patró: Aprendre és una situació desagradable, forçosa i dura. I això queda grabat a la memòria cel·lular.

Com he dit, amb kinesiologia podem aprendre amb armonia i suavitat i desfer aquests patrons, el qual canviarà la nostra vida en tots els aspectes, com? Sense por als nous reptes, enfrontant-nos a les noves tasques de forma divertida i natural. Sense estrès.