ai! la càndida

Molts de nosaltres hem patit en alguna ocasió, o patim, de càndides. Per tant, crec interessant parlar-ne ja que amb kinesiologia hi ha diverses maneres de tractar-la. Tot i així, el millor és prevenir-la i mantenir-la a ratlla amb una bona dieta pobra en sucres i carbohidrats refinats.

La càndida és un organisme de la llevadura que normalment viu als intestins en petites quantitats. Es manifesta en forma de brot no invasiu fins que hi ha un sobrecreixement i forma branques invasores, penetrant així a les parets dels intestins, els sens paranasals o la vagina; allà on hi hagi mucoses.

Quan els intestins són envaïts per la càndida s'inflamen, deixant així que partícules més grans entrin al corrent sanguini. El fetge haurà de purificar més quantitat de partícules i la desinfecció del cos no serà tan efectiva.

En aquest moment, el sistema immunològic respon a aquestes partícules de menjar, no només actuant contra la càndida sinó també contra d'altres fongs i llevadures, el que pot arribar a desenvocar en una reacció al·lèrgica a determinats aliments.

El sobrecreixement de la càndida és un problema molt comú que sovint no és diagnosticat. Normalment el sistema immunològic controla les llevadures però la falta de son, una dieta pobra, un exercici insuficient, la polució, l'estrès, les al·lèrgies i molts altres factors poden fer que el sistema immunològic tingui dificultats per a controlar-la.

Alguns dels símptomes de sobrecreixement de la càndida poden ser la diarrea i/o l'estrenyiment; picors al recte, a la vagina o cremors; mals de cap i migranyes; canvis d'humor, depressió o hiperactivitat; ànsia pel sucre, pans o begudes alcohòliques; psoriasis, peu d'atleta o fongs a la pell, ungles; extrema sensibilitat al fum del tabac, als perfums, productes químics; entre d'altres.

L'estrès, els antibiòtics, les infeccions múltiples, l'eliminació insuficient de toxines del cos, una dieta elevada en sucres, carbohidrats refinats i aliments pocessats són algunes de les causes del sobrecreixement de la càndida.

Els aliments associats al sobrecreixement són, sobretot, el gluten, el te, la llet de vaca, el cafè, el formatge, l'alcohol, la llevadura, la xocolata i el sucre. Com ja he dit, també els antibiòtics provoquen el sobrecreixement de la càndida, no hem d'oblidar que en la nostra societat tendim a prendre medicaments quan estem malament, el qual ens fa tendir a l'acidesa, i això desequilibra els nostres teixits.

Jo us recomano, que a més del tractament que escolliu, és molt important que seguiu una dieta específica contra la càndida, com a mínim durant quatre setmanes, bebent un mínim de dos litres d'aigua diaris i eliminant per complet principalment els sucres i tot tipus d'edulcorants, els carbohidrats refinats i les llevadures.

Segons Stephen Byrnes la clau per a vèncer la càndida consisteix en netejar a fons el sistema digestiu, el qual és l'arrel del problema.

I seguint el procediment de Cala H. Cervera per eliminar la càndida ho haurem de fer seguint 4 passos, dels quals el primer n'és la dieta.

És possible que primerament patiu un empitjorament dels símptomes, això és causat, justament, perquè el cos està eliminant la càndida i alliberant acetaldehida i d'altres toxines.

La kinesiologia us pot ajudar motíssim reduint l'estrès i l'ansietat, i ajudant-vos a restablir l'equilibri del PH, és a dir, reduint l'acidesa. D'aquesta manera propiciem que el cos es curi ell mateix.

Parlem de kinesiologia

Molts ja sabeu com funciona la kinesiologia però per acabar de matisar-ne el funcionament us n'explicaré quatre pinzellades.

I és que explicar-ho tot seria impossible!

Bàsicament la kinesiologia es basa en el test muscular qualitatiu, eina amb la qual obtenim la informació que necessitem per a treballar. I què és el test muscular? Doncs es tracta de posar un múscul, el o els que triem per a treballar, a mitja contracció; és a dir, de tot el recorregut que pot fer a més o menys la meitat. Llavors hi farem una petita pressió que haurà de ser d'uns dos quilos (aproximadament) durant aproximadament uns dos segons.

Amb aquest test el múscul es pot mantenir en la posició o no.

No es tracta de fer una competició de força sinó de veure com respon el múscul a l'estímul. Si el múscul respon adequadament podrem continuar treballant-hi.

I direu, quina és la resposta que hem d'obtenir? Doncs haurem de fer primer unes proves, com són la d'hidratació, de connexió dels hemisferis cerebrals, la dels dos meridians centrals i d'altres. Si veiem que els músculs estan realment connectats amb el cos i el cos en condicions de respondre, llavors podrem obtenir qualsevol tipus d'informació.

Però no us espanteu, no es tracta d'indagar a veure quins secrets en puc treure. El cos es negarà a donar cap tipus d'informació que no estigui preparat per a donar; els músculs deixen de respondre quan no volen treballar algun tema en concret. És per això pel què per a treballar amb kinesiologia sempre demanem permís (per mitjà del test) per si podem treballar l'objectiu.

De vegades nosaltres conscientement volem treballar "allò" però per qualsevol motiu el cos no ho vol encara, possiblement s'hagi d'aclarir algun altre aspecte primer...

L'avantatge de treballar amb kinesiologia és que treballem amb el cos-ment (podem variar la memòria cel·lular!).

La kinesiologia va més enllà dels símptomes de l'enfermetat i ens retorna l'equilibri energètic. Això ens permetrà usar tots els recursos propis, així com crear-ne fàcilment de nous, pel què assolirem els nostres objectius amb més naturalitat i suavitat.

La kinesiologia atén a cada individu com a únic i en la situació particular en la què es troba, pel què cada tractament és una sessió única i exclusiva per a cadascú, personalitzada.

Ens permet identificar si el que volem tractar és a causa d'un excés o un defecte, si està relacionat amb algun fet del passat, amb alguna persona, quina emoció hi està involucrada, si la nostra alimentació és la més adequada o si necessitem prendre o deixar algun suplement, etc. La kinesiologia sempre ens cuida de manera holística, és a dir, tenint en compte tot el que ens afecta en aquest precís moment (mental, emocional, físic, nutricional...).

És molt sutil però efectiva, us convido a provar-la!

Exercici per a calmar la ment

Hi ha vegades en què ens volem concentrar o tranquilitzar i per qualsevol motiu, ja sigui estrès o nervis o que hi ha algun tema del què no som capaços de desconectar del tot, no ho podem fer.

Així doncs, us explico un exercici que us donarà pau mental i tranquilitat. Es tracta d'un exercici en què haurem d'adoptar dues posicions i respirar amb els ulls clucs i mantenint la llengua al paladar.

La primera part la farem creuant els peus i a la vegada creuant els braços de la següent manera, estirem els braços endavant i els creuem, girem les mans de manera que els dos palmells es mirin per tal de, seguidament, entrellaçar els dits. Llavors obrim els colzes i passem les mans, entrellaçades, (com si seguissim l'esternon) cap amunt fins a una alçada que us sigui còmode (una mica més avall de les clavícules).

En aquesta posició farem unes quantes respiracions fins que sentim alleujament, tranquilitat, pau, benestar... el que sigui que desitgem.

La següent posició és més senzilla, descreuarem peus i els posarem en paral·lel i si pot ser amb les plantes dels peus tocant el terra. Seguidament descreuarem també els braços i cada dit tocarà el seu homòleg (índex amb índex, polze amb polze...), juntant únicament les puntes.

En aquesta darrera posició també farem unes quantes respiracions.

Aquest exercici és molt beneficiós.

En podem treure molt de profit si es practica abans de dormir tot i que us recomano que si el feu just al llit abans de dormir-vos a la primera posició, enlloc d'encreuar braços i mans, simplement poseu les mans sota les aixelles amb els braços encreuats. D'aquesta manera si us quedeu adormits els braços s'alliberaran sols.

Posem-nos en marxa!

Un dels exercicis més "simples" (i que a més podem realitzar en qualsevol ocasió) que s'usa en kinensiologia és la marxa creuada, tal com el seu nom indica es tracta d'un moviment en què movem el braç i la cama contraris. Qui no ha sentit mai que caminant se li aclaria la ment? Doncs aquesta és una de les funcions de la marxa creuada. Per què? Doncs perquè amb aquest moviment activem ambdós hemisferis cerebrals. Tots ja sabem que l'hemisferi esquerre es conecta amb el nostre costat dret i l'hemisferi dret amb el costat esquerre. Així doncs, amb aquest moviment aconseguim un aprenentatge integrat i estem més receptius a qualsevol activitat, obtindrem una millor resposta i coordinació a nivell corporal i cerebral, així com també augmentarem la nostra expressivitat. Hi ha moltes maneres de fer la marxa creuada, sobretot us recomano que per començar, quan la practiqueu ho feu de manera que sobrepasseu la línia mitja, això ho aconseguiu tan sols si amb el braç que s'avança (amb la mà o el colze), proveu de tocar el genoll contrari, el de la cama que movem. Així mateix, si mentre practiqueu la marxa creuada estireu la musculatura millorareu l'enfoc. També podeu moure els ulls en totes les posicions oculars, o fer-la amb els ulls clucs.

Un dels beneficis de la marxa creuada és que, juntament amb la ingesta d'aigua, ajuda a consolidar allò que acabem de treballar, aprendre, estudiar... i per a propiciar-ho, com més musculatura impliquem en els moviments més conexions neuronals aconseguim i, per tant, més benefici. Així podem anar modificant la marxa creuada movent les extremitats cap als costats, cap enrere, fent-les voltar... Si la marxa creuada la fem saltant, a més a més millorem la nostra capacitat de concentració i alleugerim el nostre estrès visual; ja que un dels beneficis en sí d'aquest exercici és la millora de la visió binocular. Si a algú, en el moment de realitzar la marxa creuada, en primer moment té dificultat, per estar massa estressat, desconectat o inexperiència, us podeu posar una cinta d'un color en una diagonal (braç i cama contraris) i una cinta d'un altre color en l'altra diagonal, així podem transformar l'exercici en un joc d'aproximar i bellugar les cintes del mateix color. Per a mainada, gent gran o algú molt estressat és una manera de restar estrès a l'exercici i convertir-lo en un joc, en moviments divertits. Què me'n dieu de fer la marxa creuada al terra? Doncs sí, si ens estirem al terra podem aixecar alternativament les cames flexionar-les i aproximar-les al colze contrari mentre l'alcem. Aquest tipus de marxa creuada reforça els músculs abdominals i tota aquella musculatura implicada en la respiració abdominal; a més, relaxa la part final de l'esquena. La marxa creuada al terra ens prepara per a les matemàtiques!

En general aquest exercici ens pot ajudar a millorar l'ortografia, l'escriptura, la lectura i comprensió, així com la coordinació dreta-esquerra, la respiració i estat físic, percepció espaial, oïda, visió, etc. és tan beneficiosa i senzilla...

Us recomano que quan la poseu en pràctica ho feu entre un i tres minuts, tot i que el més beneficiós és practicar-la prenent plena consciència dels moviments.

Per tant, ara ja sabem que podem practicar la marxa creuada com a preparació per a qualsevol activitat, esport, estudi... ja que arribem a la predisposició més òptima i estarem més receptius; a més, com activitat final ens propiciarà la consolidació d'aquests nous coneixements, no només a nivell cerebral sinó també a nivell corporal (cel·lular).

Practicar-la de diferents maneres i anar-les combinant us farà millorar l'habilitat de coordinació i us trobareu millor amb vosaltres mateixos. Així us convido a ser originals, feu-la de peu, asseguts, tombats... però feu-la!

Som un 80% d'aigua

Si parlo d'aprendre no ens podem oblidar de l'aigua. Qui és el gran conductor d'electricitat? l'aigua.

La informació que passen les neurones per mitjà de les sinapsis és electricitat, així si ens hidratem també propiciem les sinapsis i per tant que la informació flueixi més efectivament i quedi emmagatzemada amb més qualitat.

L'aigua no només afavoreix les neurones sinó també totes les cèl·lules corporals que com ja he explicat també estan implicades a l'hora d'aprendre, de desenvolupar qualsevol tasca, i que estan tan implicades en crear patrons de comportament.

Quan parlem d'aprendre tots sabem de què parlem i molts ho relacionem amb traumes o bloquejos i sobretot amb l'època d'estudi, escola, institut... Tot i que ja sabem que no només és en aquesta època que aprenem, ho fem al llarg de tota la nostra vida, a qualsevol edat, sobre qualsevol faceta (aprenem a conduir, a llegir, a expressar-nos, a dir que no...).

Tradicionalment el fet d'aprendre ho relacionem amb la ment, el cervell. Segons aquest punt de vista què passa quan hi ha estrès? Realitzar una tasca nova ens pot arribar a bloquejar de manera que no poguem arribar a realitzar-la pel fet de no tenir accés al què hem après. Una de les explicacions a això és que quan hi ha estrès el cervell es desconecta, què vull dir amb això, que la comunicació entre els dos hemisferis del cervell és minça.

L'hemisferi dret està relacionat amb les capacitats més abstractes, la imaginació, la creació, etc. i, l'hemisferi esquerre està relacionat amb capacitats més concretes, el control, comptar, ordenar, etc. Per tant, si tenim una desconexió entre hemisferis no podem accedir a totes les nostres capacitats.

Per una altra banda també cal dir que si això es dóna sovint pot ser que creem un patró pel qual serà el fet d'aprendre en sí (haver de complir una nova meta) que ens estressarà, i donat aquest punt, si no es desfà aquest patró estarem guiats a un sobreesforç molt fort i un repte personal pel fet d'haver d'emprendre una nova tasca.

Un exemple d'això pot ser el nen molt exigent amb ell mateix o que els pares n'esperen tant bons resultats que el mateix fet d'haver d'estudiar l'estressa.

Així doncs és important desfer-nos de l'estrès en el moment en què ens posem a aprendre ja que, a més, també tindrem un aprenentatge de molta més qualitat, més divertit, suau i sense bloquejos. I aquí és on la kinesiologia pot ajudar molt.

Anteriorment he dit que tradicionalment el coneixement es relaciona amb la ment però ja sabem que no només és aquest l'òrgan implicat en l'aprenentatge. Totes les cèl·lules hi estan relacionades ja que els nostres músculs són els primers en reaccionar a l'estrès.

Així doncs, si en el moment d'aprendre qualsevol nova tasca hi ha estrès, els nostres hemisferis estan incomunicats, i els nostres músculs, cèl·lules, es tensen estarem creant un patró: Aprendre és una situació desagradable, forçosa i dura. I això queda grabat a la memòria cel·lular.

Com he dit, amb kinesiologia podem aprendre amb armonia i suavitat i desfer aquests patrons, el qual canviarà la nostra vida en tots els aspectes, com? Sense por als nous reptes, enfrontant-nos a les noves tasques de forma divertida i natural. Sense estrès.

Ens fem un RESET?

Quan parlem de RESET parlem de zona mandibular. La tècnica RESET (Sistema Energètic de Rafferty per a Equilibrar l’articulació Temporomandibular) es basa en col·locar les mans en unes posicions específiques en contacte amb la cara, coll, inici d’esquena i zona renal. És una tècnica molt senzilla, que tal com el seu nom indica, equilibra energèticament l’ATM o articulació temporomandibular. Cal a dir, primerament, que l’ATM influeix globalment al cos, músculs, esquelet, nervis, sistema de meridians i líquids corporals, especialment a la hidratació. Així doncs, si parlem d’equilibrar tota la zona de la mandíbula la pregunta que ens ve a la ment és: com detecto que hi tinc un desequilibri? Doncs bé, possibles símptomes poden ser, des del més evident com pot ser, no obrir o tancar la boca completament o patir una mala oclusió, bruxisme, dolors en mastegar… fins a patir dificultats d’aprenentatge, tensió a les espatlles, mal de cap, de coll, d’orelles, de queixals, transtorns digestius, marejos, migranyes, visió borrosa, etc. El que pot causar aquests desequilibris és un fort cop a la mandíbula, o un accident de cotxe, o estar molta estona amb la boca oberta o fent-hi un esforç (com anar al dentista), etc. així com l’estrès. Com ja he dit, el desequelibri mandibular afecta tot el cos, tant físic com energètic. És a dir, la mandíbula reflexament representa la cadera, el que significa que si amb la tècnica recol·loquem la mandíbula també estarem recol·locant la cadera. I això ens porta a reconduir tota la nostra columna vertebral. No hem d’oblidar que la cadera, així com la mandíbula, és el timó, el que ens condueix i dirigeix en el viatge de la vida. D’altra banda, si ens mirem el camp energètic, quants meridians passen per la zona mandibular i del coll? Així doncs, si hi ha estrès hi ha bloqueig, el qual no permetrà un fluir adequat de l’energia. A més, molts músculs que estan ubicats a la zona, com els flexors i extensiors del coll, estan directament relacionats amb certs meridians. S’ha comprovat que energetitzar amb aquesta tècnica els músculs mandibulars equilibra els músculs principals relacionats amb els meridians de ronyó i suprarrenals, el que propicia que el cos faci un ús més adequat dels líquids corporals. En aquesta zona també trobem el nervi trigènim, que és el nervi craneal més llarg, que des de la segona cervical inerva la majoria de les àrees del crani, incloent-hi l’ATM. Per tant, si el trigènim el relacionem amb els músculs temporal, masetero i pterigoide i sabem que també inerva els ulls, si equilibrem aquests músculs amb la tècnica i aquests alliberen tensió del nervi, això alliberarà tensió ocular. Així pot millorar la nostra qualitat de visió o la nostra capacitat de concentració en quant la vista no estarà tan cansada. A més a més, emocionalment la mandíbula reté molta informació. Qui no ha apretat la mandíbula quan metafòricament s’ha hagut de mossegar la llengua? O en sentir un fort cop? O col·locat la mandíbula endavant o renrere en tensió per no plorar o cridar o suprimir alguna emoció latent? I si sabem que les emocions queden gravades a la memòria cel·lular, és a l’ATM on s’acumulen més sovint així que relaxar, energetitzar, facilitar i equilibrar aquesta zona suposa també desfer-se de totes aquestes emocions. Us he afegit, però, un senzill exercici relaxant de l’ATM i alhora energetitzant per a començar qualsevol activitat amb ganes aquí al costat.

Reduint l'estrès

Per començar, exposaré una tècnica senzilla per a reduir l’estrès. Quan parlo d’estrès no em refereixo únicament a l’estrès com s’entén en la nostra societat: “estat o acumulació de nervis”, sinó com a un estrès que implica tot un seguit d’emocions que ens impedeixen respondre a una situació de forma efectiva i natural. L’estrès ens porta a veure la nostra situació com si miréssim dins d’un túnel, sense veure’n la sortida. Quantes vegades dins d’una situació d’estrès no som capaços de veure la solució mentre que quan som uns mers observadors aquella mateixa situació ens sembla fàcil de resoldre? El primer a fer quan ens trobem en un moment d’estrès és ser-ne conscient, mirar quins factors ens estressen i quines emocions desperten en nosaltres. Dolor, ràbia, còlera, por, odi... i ubicar-ho dins el cos, quina part de nosaltres n’és més vulnerable. I mentre es fa aquest procés és important tocar-se el front.

La manera de fer-ho és, si partim el front en dos posar al centre d'una de les meitats el dit polze i al centre de l'altra meitat els dits índex i cor, a mitja alçada entre les celles i l’arrel del cabell, el que anomenem les prominències frontals.

Qui no s’ha posat mai la mà al front quan li han comunicat alguna notícia sorprenent? Si fins i tot és una posició natural per alliberar tensió. I afegiria més, no oblideu la hidratació, beveu aigua. Així doncs, quan us trobeu en un moment de ràbia, impotència, manca d’expressió, etc. és important parar, respirar, mantenir el contacte amb el front tal com ho explico i repassar la situació almenys unes tres vegades, incloent-hi tot allò que volem que passi, per a decidir què volem i com ho volem portar a terme.